L?únic que sabem del paradís és que no hi som.
El conte de Joseph Conrad sobre el clos que era «una avançada del progrés» té els trets genèrics de les narracions d?orígens, un lloc tancat, un escàs nombre d?humans i un entorn immens, feréstec i voraç, de turbulenta regulació. El clos és l?enginy fortificat que atura, justament, la dilatació invasiva del món salvatge. De fet, l?espai que permet la vida dels dos homes blancs, és una clariana en el bosc palpitant. I aquí, justament, es fan coneixedors altres trets específics d?una variant del relat d?orígens: el de l?home blanc, civilitzador, enfrontat a un món de foscor, indesxifrable, on cal posar ordre i mesura.