• PEDRA DE TARTERA

    BARBAL, MARIA MAGRANA LA Ref. 9788478713363 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor
    «Pedra de tartera és un dels grans best-sellers de la literatura catalana. Publicat per primer cop el 1985, no ha deixat mai de reeditar-se. Conxa, la protagonista, és la representant d'una generació de dones de poble dotades d'aquell secret orgull que les ha mantingut fermes en la tempestat del dra...
    Dimensions: 210 x 135 x 16 cm Peso: 350 gr
    No disponible
    14,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-7871-336-3
    • Encuadernació : Cartoné
    • Data d'edició : 01/03/2005
    • Any d'edició : 2005
    • Idioma : Catalán
    • Autors : BARBAL, MARIA
    • Número de pàgines : 128
    • Col·lecció : OTROS LA MAGRANA
    • NumeroColeccion : 182
    «Pedra de tartera és un dels grans best-sellers de la literatura catalana. Publicat per primer cop el 1985, no ha deixat mai de reeditar-se. Conxa, la protagonista, és la representant d'una generació de dones de poble dotades d'aquell secret orgull que les ha mantingut fermes en la tempestat del drama de la guerra civil espanyola. Originària de la comarca del Pallars, ella és pedra entre les pedres, el seu destí és desviat violentament fins a descarrilar rodolant en una Barcelona que li resulta desproporcionada.
    »Digna i delicada, la novel·la convoca alhora allò local i allò universal i perfora el silenci de les dones anònimes en la Història. Una economia de mots i una tensió continguda sostenen un fil vermell de sang, aquell de la memòria popular catalana del darrer segle. La Conxa carreteja la maleta dels oblidats.» Llibert Tarragó, editor de l'edició francesa de Pedra de tartera.

    L'autora ho expressa amb aquests mots: «A vint anys de la primera edició puc dir que és difícil que torni a escriure un text tan personal i, alhora, que tants lectors se'l facin seu. Me'l va inspirar una història verídica, un retall del nostre passat col·lectiu, que és o pot ser encara, per desgràcia, de tot arreu i de tot temps.
    »Ara penso que aquest argument em va ser cedit perquè jo hi posés les paraules. Em sento profundament agraïda, tant a qui me'l va oferir com a qui el rep.»