Una narració que impressiona, aquesta de Massimo Carlotto, el mateix Carlotto que ha donat al seu nom a un dels casos judicials més al·lucinants i de més ressò internacional dels anys 80: el «cas Carlotto».
A La vida fugint, Carlotto narra les incidències dels seus anys de clandestinitat, a França, al País Basc i després en un Mèxic canallesc.
La narració, vivaç, apassionada, que explica com fa amics i es troba l?amor d?una dona, és irònica i, cosa estranya, autoirònica. El protagonista no es compadeix d?ell mateix, no cau mai en el plany. I això sorprèn, tractant-se d?una vida frustrada i desballestada des dels dinou anys.
Com es comporta el clandestí? Com es mou, com busca feina, com evita els policies, com es cita amb els parents, com es troben els amics? I com es viu el retorn a Itàlia, quan s?està tan malalt com Carlotto?
El «cas Carlotto» havia començat quan ell troba casualment una veïna assassinada i, només perquè és simpatitzant de «Lotta Continua», és acusat del crim. Per això, La vida fugint és també una crítica a la justícia, que l?indultarà al cap de gairebé vint anys.
El descobriment d?una obra excepcional en el gènere de la narració-reportatge.
