En Sebastià parlava poc. Encara que tenia moltes coses a dir. Però el Sebastià era un nen tímid. Molt tímid.
Si es trobava un veí a l'ascensor i li deia:
-Caram, Sebastià, si que t'has estirat aquest any!
Abaixava la mirada enrojolat i contestava fent que sí amb el cap. Però en realitat, es moria de ganes de dir que voldria ser molt alt per fer pessigolles als peus dels qui prenen la fresca als balcons.