Des de l'experiència com a professor de secundària, pare i alumne, Joan Badia analitza què ha portat a la crisi actual del sistema educatiu. Per què es destinen tan pocs diners a l'ensenyament? Les famílies, han renunciat al deure d'educar els fills? Per què alguns professors perden la motivació? Què aprenen, realment, els alumnes?
L'escola no hauria de suspendre i, si ho fa, cal adaptar el model educatiu a una societat que ha canviat en valors i maneres de viure. Però la LOGSE i la nova Llei de Qualitat continuen deixant moltes assignatures pendents. L'autor reflexiona sobre el paper dels implicats en l'educació: l'Administració, el professorat, la família i els alumnes. I ens en mostra la complexitat, apostant perquè l'ensenyament arribi a l'aprovat.
Joan Badia i Pujol
(Callús, Bages, 1951)
Casat i amb dues filles. És catedràtic de Llengua catalana i Literatura a l'ensenyament secundari. Actualment exerceix de professor d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) a la SES Navarcles. És autor de llibres de text per a l'enseyament de llengua a primària, a secundària i per a persones adultes. És membre de diverses entitats professionals, culturals, sindicals i polítiques.