Més que una atípica història d?amor, Amor d?idiota és una narració sobre l?amor. Ambientada a la Barcelona postolímpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat després d?uns mesos de somni es feia més dur, explica la història d?un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaçat, vençut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstànces que, potser, el forçaran a canviar de vida. D?una banda, la coneixença, amb cinc mesos de retard, de la mort d?un amic i, de l?altre, l?impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.Amor d?idiota comença una gèlida nit de gener de 1993, quan els pèls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s?acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a l?Estadi Olímpic. Com en altres novel?les de l?autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar històries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l?amistat, a valors suposats, l?amor o a tots dos alhora. A l?espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d?ençà de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció. Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), dramaturg i narrador, ha guanyat els premis Documenta, Carlemany, Crítica Serra d?Or i Prudenci Bertrana. Mentre que les seves peces teatrals, en general, reflecteixen els grans temes del món contemporani, la narrativa s?endinsa en l?intent d?emmarcar moments clau de la història catalana del segle XX. Això sí, sempre des del punt de vista de l?individu i del seu constant conflicte amb ell mateix i amb la societat que li ha tocat viure. Entre les seves obres publicades cal esmentar El pont de Brooklyn (teatre), Noms a la sorra (finalista del premi Sant Jordi 1994), Alfons XIV (finalista del premi Sant Jordi 1996), El fil de plata (1998), La felicitat (Premi Prudenci Bertrana 2001), i ara Amor d?idiota.
