«Sigui com sigui, l?origen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per l?autor?«coneguts inexistents»?emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. L?edició que avui presentem del poeta ortònim?Fernando Pessoa?i dels tres heterònims?Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis?va precedida de diferents textos en què els quatre personatges s?expliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a l?univers poètic?laberíntic i també diàfan?de Fernando Pessoa.
Álvaro de Campos, l?enginyer poeta, deixeble d?Alberto Caeiro, és la part més audaç de Fernando Pessoa?«he posat en ell tota l?emoció que no dono ni a mi mateix ni a la vida»?i és també el més modern dels seus heterònims. En els seus poemes hi plana un esperit nietzscheà, i el ressò futurista de les seves composicions entronca amb el sensacionisme poètic?l?única realitat és la de la sensació?. La seva és la civilització de la màquina i del brogit de la ciutat moderna, i l?entusiasme descriptiu amb què l?encara és el d?una personalitat provocadora i crítica per on passen, en forma de versos arrauxats, tots els fils que nuen la nostra modernitat literària.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, s?ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).
