Cebrià Armenter, com tots els valencians, va ser derrotat en la guerra de 1707. Hi va perdre la dona i un fill, la hisenda i una existència còmoda, però no es va rendir. Els invasors el van considerar un bandoler i van posar preu al seu cap, però ell ha mantingut una decidida resistència, tot i saber que aquesta ja és inútil. Ha passat molt de temps, vencedors i vençuts s?han fet vells. Ara, però, algú pretén rematar la feina començada a Almansa, valent-se de la persona que Cebrià més estima: la seua filla.
