L'arbre de la memòria parteix d'una anècdota real: dos amics barcelonins van anar-se'n a Alemanya, a finals dels anys cinquanta, per escriure una òpera. Quan un d'ells, quaranta anys més tard, va tornar a Catalunya, va haver d'afrontar un sentiment intens de melangia i penediment. Tothom s'ha preguntat més d'una vegada què hauria estat de cadascun de nosaltres si en comptes d'un determinat pas n'haguéssim fet un altre. Joan Agut no solament fa plantejar aquesta qüestió al protagonista de la novel·la, sinó que dóna a aquest personatge la possibilitat d'experimentar els eixos d'una vida alternativa. La novel·la de Joan Agut colpeix el lector més enllà del joc literari i planteja la incògnita del destí i el sentit de la pròpia vida.Premi Pin i Soler 2001, Ciutat de Tarragona
