Cant, queixa i patiment: estudi macroestructural de 55 poemes d'Ausiàs March presenta un nou apropament al fet literari en què s'inscriu Ausiàs March. S'hi estableix una anàlisi macroestructural de cinquanta-cinc poemes marquians a partir de la teoria tipologicotextual d'Antonio García Berrio, realitzada sobre gairebé un miler de sonets del Siglo de Oro espanyol. Ací no es tracta de sonets, sinó de l'estructura metricoestròfica més sovintejada per March i pel seu context de producció: la cançó posttrobadoresca de cinc cobles i tornada. Aquest ha estat, de fet, el criteri de selecció dels poemes tractats. La nova perspectiva plantejada en aquest estudi té a veure amb una anàlisi d'un grup de poemes sotmesos a un model teoricoliterari obert, integral i de base semiòtica.