Els records, els sabors i les flaires que emanen del diàleg del vell Miquel Miracle permeten al lector seguir les seues passes per diversos moments de la guerra civil i la postguerra. Són records garbellats pel sedàs del temps, retalls de memòria, amerats de nostàlgia i tristesa unes vegades, i d'humor serè i tebi d'altres. En la novel·la es barregen personatges reals (la Passionaria, el general Rojo, el Campesino o el mateix Franco) amb d'altres d'imaginaris que, al marge de la maror política i bèl·lica del moment, se senten corpresos davant la perfecció culinària d'un plat de farinetes, s'astoren davant la destrucció del seu poble, es desesperen en descobrir la traïció o senten la ràbia que provoca la pèrdua de la llibertat. El lector de La pantagruèlica guerra de Miquel Miracle se submergirà també de la mà dels protagonistes en el món d'una gastronomia popular, i molt sovint oblidada, de diverses comarques valencianes. Un savoir faire culinari que es fonamentava en la paciència, la imaginació i la limitació de recursos, i que el pas del temps ha anat arraconant.
