Aquesta obra defensa dues idees principals. La primera d'elles és que els serveis i programes socials presenten uns trets identificatius i unes característiques qualitatives que no fan viable l'aplicació mecànica de dissenys estandarditzats que provenen d'altres àmbits del benestar social, i que fan necessari el desenvolupament de dissenys específics d'avaluació aplicats al camp dels serveis socials. La segona idea central és que aquests dissenys han de ser plurals, contextuals, adaptats a la realitat i a les característiques de cada servei o programa en particular.
