Anàlisi de diversos fenòmens fonològics relacionats amb l'estructura sil·làbica del català. En el primer capítol, es fa una presentació del marc teòric utilitzat, la Teoria de l'optimitat; aquest model es caracteritza, bàsicament, per derivar els processos fonològics d'un conjunt de principis universals. En els capítols restants es descriuen la sil·labificació; la formació de diftongs; l'elisió de vocals; la resil·labificació postlèxica; les neutralitzacions i les assimilacions consonàntiques, i la simplificació dels grups consonàntics finals de mot.