L'interès de Teresa Pascual per l'obra d'Ingeborg Bachmann —escriptora austríaca, filòsofa com ella, molt compromesa amb la inquietud política de després de la segona guerra mundial— ha tingut una gran importància a l'hora d'escriure aquest llibre.La citació que fa Pascual d'uns versos d'un poema de Bachmann titulat "Curriculum Vitae" i que diuen:« Llarga és la nit, /llarga per a l'home /que no pot morir, llarga...» resumeix tota la seva reflexió sobre el temps, l'amor i el llenguatge, un llenguatge obstaculitzat moltes vegades pel silenci.