Els bisbes espanyols, a la guerra civil, opten per Franco en definir el cop militar com "cruzada". Aquesta definició els porta a una reinterpretació del missatge predicat, el producte de la qual és el nacionalcatolicisme, que il·lustra a l'anterior llibre L'Església sota el franquisme. Ara bé (i aquí reprenem el fil), els bisbes sols (o àdhuc bisbesclergat) no podien arribar de manera efectiva a la gran massa del poble sense comptar amb uns comandaments intermedis. Aquests últims farien de pont entre els estrategs definidors de l'alta política i la tropa feligresa: són els apòstols seglars; fins que aquests se n'adonen i decideixen, ulteriorment, trencar el consens nacionalcatòlic. És la ruptura del model d'Església. L'estudi analitza aquests dos moments tal com es van donar històricament a Lleida (1938-1968). El conjunt de la recerca és un treball pioner clau en oferir una mostra del que va passar a tota l'Església espanyola sota el franquisme.