El món del cinema ha reflectit de múltiples maneres la sòrdida existència dels presoners dels camps de concentració nazis. Tanmateix, Barracó 62 (1963) és una de les poques obres de teatre que tracta aquest assumpte i alhora li dóna un valor universal en convertir-lo en una paràbola de la vida humana. En aquesta presó veurem, a més dels problemes i enfrontaments que brollen entre els seus pobladors masculins, els nous conflictes que genera la convivència temporal amb presoneres.
